“Sulamita”, d’Aleksandr I. Kuprín. Amb traducció de L. M. Pérez-Muñoz ~ ISBN: 978-84-941442-0-2 ~ Col·lecció “Miques” ~ Epitafi: «Posa’m com una marca sobre el teu cor, com un segell sobre el teu braç; perquè l’amor és fort com la mort, és cruel com la mort la gelosia: les seves sagetes són sagetes de foc» (“Càntic dels càntics”) ~ *** I *** Encara no havia el rei Salomó arribat a l’edat de quaranta-cinc anys, i la fama de la seva saviesa, de la seva bellesa, de la grandesa de la seva vida i de la sumptuositat del seu palau ja s’havia escampat lluny de les fronteres de Palestina. Per Assíria i per Fenícia, per l’Alt i pel Baix Egipte, des de l’antic Tabriz fins al Iemen, des d’Ismar fins a Persèpolis, i a les ribes del mar Negre i a les illes del Mediterrani, amb admiració pronunciaven el seu nom, car no hi havia en aquells dies cap altre rei a ell semblant. [...] ~ *** II *** No s’estava el rei de cap cosa que els seus ulls desitgessin, i mai no negava al seu cor cap joia. Set-centes dones tenia, i tres-centes concubines, sense comptar les esclaves i les ballarines. I Salomó, amb el seu amor, encisava totes elles, perquè Déu havia posat a dins d’ell una font inesgotable de passió, més forta que la de qualsevol altre mortal. Estimava les hitites, de blanca cara, ulls negres i llavis rojos, per la seva fulgurant, momentània bellesa, la qual tan aviat i meravellosament floria com tan aviat també marcia, així com li passava a la flor del narcís; les filistees, morenes, altes, ardents, amb els cabells rinxolats, les quals d’habitud portaven dringaires polseres, cèrcols d’or sobre les seves espatlles i encara anelles als turmells, enganxades amb fines cadenetes; les amorrites, petites, àgils i afectuoses, que obeïen sense fer retrets, la fidelitat i la submissió en l’amor de les quals era proverbial; les assíries, que amb pintures allargaven els seus ulls, i que sobre el front i sobre les galtes gravaven estels blaus; les alegres, educades i intel·ligents filles de Sidó, que no sols sabien cantar i ballar meravellosament, ans també tocar l’arpa, el llaüt i la flauta amb acompanyament de la pandereta; les egípcies, de pell groga, insadollables en l’amor i del tot eixelebrades en la gelosia; voluptuoses babilònies, el cos de les quals era fi com el marbre, car se n’arrancaven tots els pèls amb l’ajut d’una pasta especial; les noies de la Bactriana... [...] ~ *** VII *** Tenia el rei una piscina al seu palau. Era aquesta d’aigua freda, de forma octogonal i feta de marbre blanc. Uns graons de malaquita de color verd fosc portaven al seu fons. Li feia de marc un revestiment de jaspi egipci, blanc com la neu, amb unes lleugeres vetes, a penes visibles, de color rosa. Els guarniments de les parets estaven fets de la millor fusta negra. Quatre caps de lleó d’ònix rosaci llençaven a la piscina fins dolls d’aigua. Vuit miralls de plata polida, de l’alçada d’un home, excel·lentment treballats a Sidó, estaven incrustats a les parets, entre esveltes columnetes blanques. ~ Abans d’introduir Sulamita a dins de la piscina, les joves serventes havien abocat aromàtiques essències, i l’aigua havia quedat d’un to blanc blavós, i mostrava les iridescències pròpies de l’òpal lletós. En desvestir Sulamita, les esclaves la van observar amb admiració, i nua la van acostar a un dels miralls. ~ “Sulamita”, d’Aleksandr I. Kuprín. Amb traducció de L. M. Pérez-Muñoz ~ ISBN: 978-84-941442-0-2 ~ Col·lecció “Miques” ~ 79 pàgines, tapa dura. ~ PVP: 5 Euros.
