“Tot el que podia ser fet malament”, d’Adalbert Cirino. «Encara no llostreja quan surt al carrer, i una boira fugissera, no estàtica com un espesseïment blanquinós de l’aire, sinó fluent d’una manera ben perceptible, especialment al voltant dels fanals encara encesos, transforma aquest ben conegut per mi escenari urbà en tota una altra cosa, on els objectes, difuminats per la substància vaporosa mòbil en què són immergits, adquireixen una estranya presència, i on el valor de les formes perd importància en favor del valor de les distàncies; aquest banc del passeig, aquell arbret de la cantonada passen a ser definits més aviat pel grau de llunyania respecte a mi, i, per tant, pel grau de difuminació de la seva imatge, que no pas per la pròpia forma de banc o d’arbre. El joc de clarors provinent de l’enllumenat públic no fa sinó realçar la fosca del carrer; les aurèoles lluminoses que envolten els fanals adquireixen, als ulls de l’observador, consistència de cosa flonja, esponjosa, tangible, i esdevenen, fins allà a on arriben, com masses vellutades semitransparents, que fan més inquietants les zones tenebroses que tenen al darrere. Tot plegat resulta una escena corprenedora, romàntica en el sentit de ‹fantasmal›. Em sembla ser objecte d’una broma quan descobrisc, carrer amunt, l’única persona que comparteix aquest escenari amb mi: una figura femenina, tota vestida de blanc. M’és inevitable dubtar per uns instants de la realitat d’aquest personatge, que avança lentament cap a mi, i confesse que ja havia començat a pressentir un calfred que m’hauria fet tremolar de dalt a baix, quan de sobte reconec la identitat d’aquest rostre, somnolent, pàl·lid. Sí, sé qui és, la conec. I si va vestida de blanc tota ella és perquè duu l’uniforme amb el qual va a treballar, sota un abric que, casualment o no, també és blanc; sens dubte es dirigeix a començar la jornada, ben matinet, en un establiment del barri. Sentint-me taciturn, maldestre i espès com la boira, aparte ràpidament la mirada d’aquest rostre, desitjant que ella no hagi arribat a reconèixer-me en la distància. Comence a fer via, i immediatament em sobrevé un incòmode sentiment de recança per no haver-me aturat a saludar-la, perquè es tracta d’algú a qui serve una certa consideració respectuosa; però potser ha estat millor així, perquè, tant haver-la saludat de tan lluny estant, com haver-me esperat que arribés a la meva altura pera adreçar-li alguns mots, hauria estat una cosa una mica fora de to, en aquestes hores tan primerenques, fosques i solitàries. Potser ella, si m’ha reconegut, ho ha entès així també, i m’hi ha disculpat. ~ Efectivament, el forn ja està obert; s’entreveu sobre la vorera la claror que surt per la porta d’entrada. La inconfusible i encantadora flaire del pa acabat de fer, escampant-se per tot el carrer, rescata de l’encongiment que l’hora tenebrosa pogués produir, tendeix a anul·lar l’efecte sobre l’ànim d’aquest ambient boirós i espectral, humanitza radicalment l’escena. ~ [...] ~ Les hores següents, no sabria dir ben bé quantes, les passe arrambat contra la dura i freda pedra del peu del penya-segat amb què s’aixeca per aquesta banda el turó pelat al qual m’he aproximat caminant, esmaperdut, destarotat, afligit i a punt de patir una crisi nerviosa. De turons com aquest tot sembrat està el desolador paisatge rocallós dins del qual he anat a petar per algun motiu inexplicable; un paisatge estrany, estèril: lunar. ~ La lluna, allà la tinc: en un punt del cel nocturn (perquè aquella indecisa hora de les primeres llums que no acabaven de vindre mai ha estat també substituïda per una negra nit, ben decidida a presentar-se amb totes les seves tintes fosques), allà, a no gaire distància del desèrtic i accidentat horitzó; un galló blanc brillant, una mitja lluna, incrustada de gaidó sobre la foscor infinita que presideix. Si no fos perquè puc respirar i caminar amb normalitat, diria que la lluna aquesta s’ha partit per la meitat, i que jo em trobe en una de les parts separades» ~ “Tot el que podia ser fet malament”, d’Adalbert Cirino. Editorial El Toll, 2013. ~ Format: 13x19 cm., tapa dura. ~ Pàgines: 112. ~ ISBN: 978-84-940155-9-5 ~ PVP: 7,00 Euros.
