“Baixa roja l’aigua del Comahuari”, de Pere Grau.

“Baixa roja l’aigua del Comahuari”, de Pere Grau. -- «¿¡Beròvia...!?» Ja han passat més de vint anys des dels esdeveniments que intentaré descriure en aquestes pàgines, però encara recordo, com si fos avui, com em va enrabiar la decisió del meu diari: ¡enviar-me de cor-responsal a aquell país sud-americà perdut entre jungles i serralades! Quan el redactor en cap d’“El Matí”, en Joan Farreres, m’ho va comunicar, vaig fer segurament cara de pomes agres. «¿Beròvia...? -vaig repetir-. ¿Quin mal us he fet? ¡Em pensava que més o menys la meva feina us satisfeia...!» Per aquelles dates ja feia tres anys que el nou i flamant diari barceloní m’havia enviat de corresponsal a Alemanya, on havia establert relacions ben fructíferes per al meu treball, i on havia acabat trobant-me com peix en l’aigua. Que ara volguessin enviar-me a aquell racó de món... ¡era com una deportació a Sibèria! En Farreres, un xicot prim i escardalenc, amb un temperament com l’Etna quan es desperta, em va cridar a l’ordre: «No em diràs que vols estar-te tota la vida al mateix lloc...» - «És clar que no, però...» -- Editorial El Toll. ISBN: 979-13-990525-6-5. DL: AB 418-2026. Primera edició: Juny de 2026.

“Piksoyan i el llibre d’hores”, de Pere Grau.

 

Pere Grau Rovira (Barcelona, 1930). El 1960 va emprendre un exili voluntari a Alemanya. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptor en català ha rebut tres premis de poesia; com a traductor, són quatre els títols que ha traduït de l’alemany; és autor també de l’assaig “Entre l’Elba i els Alps, esbossos alemanys”, del llibre de memòries “Baix continu” i de la trilogia de novel·les històriques “La farsa de Casp”, que formen ja part del catàleg de l’editorial El Toll. En aquesta ocasió, amb “Piksoyan i el llibre d’hores”, ens proposa un apassionant joc literari al voltant del robatori de les cèlebres “Les très riches heures du Duc de Berry”, per als amants de l’art, de la història i de la intriga.  ~  Format: 15x21 cm., 192 pàgines. © Pere Grau i Rovira, 2025, del text. © Punt Vol·lat, 2025, del disseny i maquetació. Editorial El Toll. ISBN: 979-13-990525-2-7. DL: AB 800-2025. Primera edició: Novembre de 2025.

“Miratge de colors” de Roser Guix.

 

Els relats de “Miratge de colors” exploren la complexitat de les emocions humanes a través de l’ús simbòlic dels colors. Cada relat està vinculat a un color que representa un estat emocional, una situació o una transformació personal dels personatges. Des de la intensitat del vermell de la passió i el desig, fins a la tranquil·litat del blau de la calma o la profunditat del negre, associat a la pèrdua i la foscor interior. El groc pot evocar l’alegria i la il·lusió, mentre que el verd evoca l’esperança; el gris es converteix en un símbol de la incertesa i el rosa en delicadesa i feminitat. L’obra vol mostrar que, en el fons, els éssers humans són un reflex dels colors de les seves emocions i que la vida, com un miratge, es percep de manera diferent segons la mirada i l’estat interior de cadascú. Cada relat és una invitació a explorar la riquesa de les emocions i com aquestes ens defineixen, ens transformen i, al mateix temps, ens connecten amb els altres. Un viatge introspectiu que desafia el lector a veure més enllà de les superfícies, a percebre els matisos invisibles de l’ànima humana. Roser Guix Torrents procedeix del món rural, i, a més, és escriptora; anteriorment ha publicat: “Una dona del terròs”, “Agredolç”, “Oli de perdigons”, “Flor d’un dia”, “La mare dels ous”, “De l’hort a la cuina” i “Maleït protocol”. © Roser Guix Torrents, 2025, del text. ISBN: 979-13-990525-1-0. D.L. AB 609-2025. Primera edició: Setembre de 2025. 15x21 cm., 284 pàgines, solapes.

“La farsa de Casp”, de Pere Rovira.

“La farsa de Casp”, de Pere Rovira. «Els catalans ens hem preguntat una i altra vegada quan va ser que el vent de la història va començar a apartar-nos de la via recta que ens hauria portat a ser avui una nació amb estat propi, sense haver d’anar a trucar enlloc per tal de defensar els nostres interessos i sense haver de tornar a lluitar a cada nova generació per a no desaparèixer del mapa com a poble amb entitat pròpia. Les opinions poden ser diverses, però és indubtable que almenys s’ha de considerar com un moment crucial que va fer girar el penell de la nostra rosa dels vents el malaurat esdeveniment conegut per la historiografia oficial com a ‹Compromís de Casp› i que no va ser res més que una colossal conxorxa instigada per un papa cismàtic, una burgesia ciutadana que volia més privilegis, i una part de la noblesa, rancuniosa, que temia perdre els seus. La desunió entre els catalans (com més d’una vegada) i la manca de decisió i de talla política del comte Jaume d’Urgell, van acabar de fer el pes: ens van deixar a les mans d’una dinastia estrangera. Avui encara ho paguem.» Ara teniu a les vostres mans la narració novel·lada d’aquells fets, un llibre monumental que en realitat és una trilogia en un únic volum, formada per: “Gent de Montordal”, “La vergonyosa farsa” i “El rebel dissortat”. Pere Grau Rovira (Barcelona, 1930). El 1960 va emprendre un exili voluntari a Alemanya. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptor en català ha rebut tres premis de poesia; com a traductor, són quatre els títols que ha traduït de l’alemany; és autor també de novel·les i obres en prosa, com ara l’assaig “Entre l’Elba i els Alps, esbossos alemanys” i el llibre de memòries “Baix continu”, ambdues publicades per l’editorial El Toll. “La farsa de Casp” © Pere Grau i Rovira, 2025. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-127157-9-8. DL: AB 549-2025. Primera edició: Agost de 2025.

“Per causes que encara es desconeixen”, de Toni Duró

Els contes de “Per causes que encara es desconeixen” ofereixen un seguit de situacions absurdes en què sovint es fa difícil distingir la frontera que separa les persones dels personatges, homes i dones que, des del teatre de la vida, miren d’interpretar papers que els portin a algun lloc.  ~  Toni Duró (Terrassa, 1978) és autor dels reculls de contes “Contents i enganyats” (2016) i “Anar-se’n per la tangent” (2019). Entre un i l’altre ha publicat també els llibres “Tren a Vladivostok. Apunts d’un viatge en el Transsiberià” (2017) i “El dietari d’Amèrica” (2018). Amb “Per causes que encara es desconeixen” (2024) continua aprofundint en el gènere del relat de ficció i afegeix així el seu cinquè títol al catàleg de l’editorial El Toll. Llicenciat en Periodisme i doctor en Estudis Culturals, ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional en l’àmbit de la publicitat i la comunicació. També exerceix la docència universitària i col·labora en projectes de consultoria solidària per a entitats del tercer sector. Actualment viu entre Barcelona i Buenos Aires.  ~  “Per causes que encara es desconeixen”, © Toni Duró Crehuet, 2024. Disseny i maquetació: © Punt Vol·lat, 2024. Fotografia de portada: “Detroit” © Toni Duró, 2017. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-127157-5-0. DL: AB 442-2024. Primera edició: Juliol de 2024. Format: 12x17 cm., 192 pàgines. PVP: 14 euros.

“Tots els noms del tren”, de Daniel Gil

“Tots els noms del tren”, de Daniel Gil. © Daniel Gil i Solés, 2022, del text. © Lola Bech Grau, 2022, de les il·lustracions. © del disseny i maquetació: Punt Vol·lat, 2023. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-127157-3-6. DL: AB 437-2023. Primera edició: Juliol de 2023. Inclou els relats: “La ‹nova normalitat›”, “Aquella lleu remor que no cessa”, “Mentre encara duri aquest desig d’utopia”, “El vigilant del torn de nit”, “La mirada que construeix”, “La dona que recull fragments de vida”, “El iaio que compta trens”, “L’home que intenta escriure”, “Els anhels d’eternitat”, “Ordenar el món”, “El martelleig incessant de les tecles del portàtil”, “L’home inquiet”, “Les escletxes a la persiana”, “La xiqueta de somriure lluminós”, “El gambusí del dipòsit de l’aigua”, “Els espais límit”, “La vida adulta”, “El sol rere el Port”, “La segona primavera”, “Aquell gris plom que pesa tant”, “Les portes màgiques que s’obren”, “Tot plegat és només fruit d’una exageració”, “Cita prèvia de la cita prèvia”, “Una senyora excessiva”, “Deu minuts abans o després de la vida”, “Un paio fonamentalment feliç”, “Fugir cap a un nord impersonal”, “Carrers de vida morta”, “El revisor de les 6:25”, “La senyora que cus”, “El respectable home metòdic”, “Estendre la roba”, “L’amor que s’escola”, “Perillosament cínica”, “Les gotes de pluja horitzontals”, “El silenci que cura i mata”, “Maletes buides per a un nou futur”, “El llegat”, “El dol i les morts”, “Una història d’amor”, “La tarda melangiosa de diumenge”. Daniel Gil Solés (Tarragona, 1979). Bibliotecari per vocació, des del 2015 exerceix aquesta professió a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona. És autor d’un bon nombre d’articles i informes diversos sobre la seva disciplina; ha publicat també tres llibres d’assaig. Paral·lelament, col·labora amb algunes publicacions digitals i, recentment, ha publicat relats en la revista literària en català , “Doll de tinta”. Al marge del seu perfil professional i acadèmic, als tres anys va fer cap a Santa Coloma de Gramenet; quan en tenia vint-i-dos va tornar cap a la seva Tarragona natal, però, al cap d’un parell d’anys, es va endinsar més al sud i va aterrar a les Terres de l’Ebre, a Tortosa, on ha fet arrels i ha plantat les llavors del futur i de la descendència. Que vindria a ser, afirma, la cosa més important que ha fet en la seva quarantena llarga de vida. -- “Tots els noms del tren”, de Daniel Gil. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-127157-3-6. Format: 12x17 cm., 126 pàgines, amb il·lustracions, coberta amb solapes. PVP: 12 euros.

“Baix continu”, de Pere Grau Rovira

«A la darrera dècada del segle passat, la publicació de dos llibres interessantíssims va coincidir, en un temps relativament curt, amb una polèmica pública que va aixecar molta polseguera en el món cultural català. Els llibres eren “De dreta a esquerra: memòries polítiques” de Xavier Muñoz, i “Amb C de Catalunya” de Josep Espar. A les dues obres es descriu, d’una banda, el drama de les famílies de la burgesia catalana que van ser víctimes dels assassinats de les patrulles incontrolades al principi de la guerra i que, per això, es van decantar de banda dels sublevats; i d’altra banda, la lenta presa de consciència, entre els fills i els nets dels assassinats, del fet que pertanyien a una nació diferent i oprimida, i la seva incorporació a les files del nacionalisme català. La polèmica esmentada era la que va suscitar l’historiador Marfany sobre els orígens del nacionalisme català actual, negant que els treballadors s’haguessin interessat per les idees d’aquest i carregant-ho tot a la burgesia i als seus interessos. Aquells llibres i aquella polèmica van ser l’impuls inicial per a l’obra que avui enceto i per a la qual, ja llavors, vaig fer bona cosa d’apunts que ara, anys després, han sortit del calaix per a prendre forma definitiva. Això no vol dir pas que aquests temes siguin els únics del meu llibre; només en són una part. No es tracta d’un llibre cronològic de memòries personals, ja que llargs períodes de la meva vida no són de cap interès per al públic lector. La primera part, la formen pinzellades més o menys acurades, més o menys breus, amb més d’un salt en el temps, tant endavant com endarrere; records del meu entorn social i dels meus contactes amb gent del nostre món cultural en un període determinat dels anys negres de la dictadura. No sé si, per a molta gent gran, la majoria d’aquestes pàgines tindran gaire cosa de nou; però per a les noves generacions, per a les quals la dictadura franquista no és gaire més recent que l’era dels dinosaures, pot ser, per curt que sigui, un més dels llibres que ajudin a conservar-los-hi la memòria tant d’uns temps i d’unes circumstàncies que no hauríem de permetre que tornessin mai més, com de persones que hauríem de recordar sempre. Allò que hi descric, fins i tot els meus antecedents familiars, surt en aquestes pàgines (no sempre, però sovint) en funció de la seva relació amb el que aquí anomeno (usant un terme musical que crec que ve com l’anell al dit) el ‹baix continu›: la profunda consciència de catalanitat dels estaments treballadors dels quals provinc; una catalanitat que, sovint per manca de formació i de mitjans, no podia articular-se tan clarament com la de la burgesia, però que no per això era menys arrelada ni menys constant. Sense aquest patriotisme català del món del treball, i si aquest no hagués vingut de molt enrere, ni haurien estat possibles la grans manifestacions de l’onze de setembre, tant la del 1977 com les dels darrers anys, ni l’èxit electoral dels partits nacionals catalans a les eleccions al Parlament, tant abans com després de la dictadura del general gallec i les més recents. Les conclusions d’en Marfany, com va escriure llavors en un comentari el seu col·lega Josep Termes, venien influenciades per una visió marxista molt pròpia de l’anomenada ‹generació del 68› i dels seus epígons, per a qui la lluita de classes i la predicada germanor internacional dels treballadors ho era tot, i la nació: una falòrnia de la gent acomodada...» (del pròleg). “Baix continu” © Pere Grau i Rovira, 2023, del text. © del disseny i maquetació: Punt Vol·lat, 2023. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-127157-1-2. DL: AB 373-2023. Primera edició: Juny de 2023. Memòries, 254 pàgines.

“Dones de sol en dies de dol”, de Rosa Maria Pascual

“Dones de sol en dies de dol”, de Rosa Maria Pascual Sellent. Cultures, ambients i experiències vitals ben diferents no són impediment per a l’amistat entre dues dones que amb el temps i arran de vivències compartides arriben a establir llaços fraternals indestructibles. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-125104-9-2. DL: AB 272-2023. Primera edició: Abril de 2023. Novel·la, 278 pàgines. © Rosa Maria Pascual i Sellent, 2022, de l’obra literària. © Aurembiaix Abadal i Grau, 2023, de la il·lustració. © Punt Vol·lat, 2023, del disseny i de la maquetació.

“Entre l’Elba i els Alps”, esbossos alemanys, de Pere Grau Rovira

Pere Grau Rovira va nèixer a Barcelona el 1930. Va rebre formació en Professorat Mercantil, però sempre ha estat un entusiasta autodidacte en lletres i arts. Empleat a ENHER fins al 1959. El 1960 va emprendre un exili voluntari cap a Alemanya, fart de la dictadura i veient molts camins tancats. Allà es va ocupar fent modestes activitats comercials. Una vegada jubilat, ha col·laborat esporàdicament a “Llengua Nacional” i al portal “Help Catalonia”. Des del 2012 ha publicat regularment a “El Matí Digital”; des del 2019, també a “L’Unilateral”. El 2016 va posar en marxa el seu propi blog en llengua alemanya des d’on publica informació sobre el conflicte català per a eurodiputats i la premsa de l’àrea germànica. Ha rebut tres premis de poesia i és traductor de quatre llibres de l’alemany al català. Aquest llibre, “Entre l’Elba i els Alps”, vol apropar els seus conciutadans alemanys als seus compatriotes catalans, esbandint alguns prejudicis i malentesos. Part I: Una mica de tot: “Els prejudicis més usuals”, “L’extrema dreta”, “L’extrema esquerra”, “Les parles alemanyes”, “La misèria d’ahir i d’avui; dos corrents contraris”, “La difícil herència del nazisme”, “Bonn i la capitalitat de l’Alemanya Occidental”, “Dretes i esquerres”, “Els sindicats i les associacions patronals”, “La Hansa i l’orgull de ser comerciant honrat”, “El llarg rastre del terror”, “La gastronomia alemanya”, “De com ens veuen els alemanys”. Part II: Llocs i ciutats:  “L’església de Sant Pau, a Frankfurt del Main”, “El Museu Panoràmic a Bad Frankenhausen”, “Dos monuments contradictoris”, “Hamburg (I) El verd, l’aigua i la burgesia”, “Hamburg (II) Canvis que deixen empremta”, “Hamburg (III) La Hafencity”, “Gross Raden: una joia arqueològica”, “L’església de Sant Nicolau a Leipzig”, “L’església de Nostra Senyora a Dresden”, “Berlín (I) Un curt esbós de la capital alemanya”, “Berlín (II) Els llocs de la memòria”, “Berlín (III) Un tresor artístic excepcional”. Part III: Esdeveniments cabdals: “L’odissea dels refugiats”, “La reforma monetària del 1948”, “El naixement de l’RF (I) El dilema”, “El naixement de l’RF (II) La Llei Fonamental”, “El mur (I) El seu principi”, “El mur (II) La vida al seu darrera”, “El mur (III) La seva fi”, “El mur (IV) Alguns problemes inesperats”. Part IV: Alemanys d’ahir i d’avui: “Robert Bosch”, “Helmut Schmidt”, “La comtessa Marion Dönhoff”, “Angela Merkel”, “Els presidents alemanys”, “Un home senzill d’una generació sacrificada”. Apèndix: Taules dels Estats, dels Presidents i dels Cancellers de la República Federal Alemanya. © Pere Grau i Rovira, 2022, del text. © del disseny i maquetació: Punt Vol·lat, 2023. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-125104-8-5. DL: AB 150-2023. Primera edició: Febrer de 2023. PVP: 16 euros.

“Coopcake: Receptari per a crear la vostra empresa cooperativa”, Eva Ferré Ibarz

“Coopcake: Receptari per a crear la vostra empresa cooperativa”, Eva Ferré Ibarz. Soc llicenciada en dret per la UOC. Em vaig establir com a advocada autònoma a Barcelona i em vaig especialitzar en dret del treball. Des de llavors defenso assumptes privats en l’àmbit jurídic laboral. L’evolució personal i professional m’ha portat al cooperativisme i m’he format (continuo fent-ho cada dia) en tot el que envolta el món de la microempresa, perquè m’agrada saber de què parlo. I com que ja en sé una miqueta, doncs transmeto coneixement a persones que potser esteu valorant iniciar el vostre projecte de vida. Jo mateixa formo part de La Qperativa en col·laboració amb un grup de persones meravelloses, intel·ligents i treballadores. Posteriorment, basant-nos en la nostra pròpia experiència, hem iniciat el projecte cooperatiu QP, pensat per a facilitar la creació i consolidació de noves empreses. Aquest llibre parla de persones que volen gestionar el seu futur; que no volen deixar que les coses simplement passin, sinó que hi volen tenir una certa influència. Totes i cadascuna de les persones que m’he trobat en aquest àmbit són especials. Ho són perquè, encertades o no, volen ser les que gestionin el seu propi futur amb consciència social i amb esperit crític. I això és meravellós. “Coopcake: Receptari per a crear la vostra empresa cooperativa”, Eva Ferré Ibarz. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-125104-6-1. DL: AB 612-2022. Primera edició: Desembre de 2022. Solapes, 178 pàgines. PVP: 16 euros.

“Desarticulats”, de Georgina Peroy

“Desarticulats”, de Georgina Peroy. Després d’una vida dedicada a la docència, Georgina Peroy (Lleida, 1957) comença a publicar articles a “La Mañana” de Lleida i, posteriorment, a “Vacarisses, balcó de Montserrat”. L’any 2021 publica el llibre “Malgrat la boira”, un recull de records i experiències viscudes a la capital del Segrià. Actualment col·labora també a “El Matí Digi-tal”, on comparteix reflexions sobre l’entorn social i experiències personals. “Desarticulats”, el seu segon llibre, és una col·lecció d’articles escrits i publicats durant aquests anys de pandèmia, que tantes coses ens han fet treure a la llum.  ~  Pròleg de Jordi Vilarrodà: «Vet aquí un nou llibre de la Georgina Peroy. Després del seu debut literari amb “Malgrat la boira”, ara torna amb aquest recull d’articles escrits i publicats durant els últims anys. De fet, els articles son l’espurna que activa la seva vocació d’escriptora. Des de principis del segle XX, la nostra literatura és abundosa en exemples d’allò que se’n pot anomenar ‹articulisme literari›, en què la premsa escrita ha servit de vehicle als escriptors, entre ells algunes de les plomes més destacades de cada temps. Des de [...]. O, posant-hi un exemple lleidatanament proper a l’autora, [...], qui, irònicament, s’ha definit en alguna ocasió com a ‹articulista d’assajos lleugers›. En el mosaic que és un diari (en paper o digital) el bon lector distingeix perfectament l’article d’opinió escrit amb l’escalfor de la immediatesa i condicionat per la urgència dels fets d’aquell que la trascendeix. Aquí hi trobareu, inevitablement, referencies a l’actualitat. Però l’autora sap elevar-se per sobre d’aquesta, trascendir-la i apel·lar a ‹pensar, sentir més›, [...]. Georgina Peroy té la capacitat de trascendir de l’anècdota a la categoria i arrossegar-nos cap a la reflexió a partir del fet quotidià. Res no és extraordinari en el punt de partida de cada article, tot ens podria haver succeït a cadascun de nosaltres, salvant les distàncies i el context personal: l’empremta digital de quan ens renovem un carnet dona peu a parlar de la identitat; el recull d’expressions de la seva néta és (sense cap afegit) un epítom de la felicitat; la trobada amb un antic alumne esdevé una lliçó de vida; un record del pare connecta amb l’actualitat sobre la nostra llengua... fins i tot el robatori d’una estelada ens porta, subtilment, cap a l’empatia que es pot establir entre tots els que, al cap i a la fi, som humans. La Georgina mestra emergeix en diferents articles, perquè quan un ha estat mestre no deixa mai de ser-ho, i potser fora del dia a dia de les aules és quan arriba a escatir el sentit profund d’aquesta vocació. La memòria que va estructurar “Malgrat la boira” també és en aquest llibre, en què Lleida hi és sempre present, fins i tot per comparació o contrast amb els nous llocs on l’ha portada la vida. Una memòria que a vegades va més enllà, fins als rastres de la Guerra Civil, que per desgràcia entronquen amb el moment que estem vivint, aquest 2022 en què retrunyen les bombes no tan lluny. I també la pandèmia, durant la qual s’escriuen bona part dels articles, però que l’autora sap convertir, per exemple, en una punyent mirada cap a aquells a qui ha robat una part del poc temps que els queda en la vida. I és que d’això ens parla “Desarticulats”, de la vida que en ella mateixa és tan desendreçada com suggereix el títol. Escriure serveix per a endreçar, a qui ho practica i a qui ho llegeix. Si tot això ens arriba, a més, tenyit de la tendresa i del punt d’ironia amb què sovint cal distanciar-se de la realitat per a poder practicar el bon articulisme, ens trobem a les mans amb una obra que encaixa del tot en l’esquema definit [...]»  ~  Contingut  ~  Realitats: “Disculpi, bon dia ”, “Generació Sílver ”, “El bé més preat ”, “¿Guru?”, “Meravella ”, “El mes de les taronges ”, “Escolta-ho en el vent ”, “Empremtes ”, “Per Sant Jordi ”, “Això va d’empatia ”, “Mares ”, “Juny ”. Reflexions: “Solidaritat ”, “Vergonya ”, “Rebuig ”, “Assertivitat ”, “Distància ”, “Negra nit ”, “Gener fa pujada ”, “Onada de boira ”. Des del confinament: “Teleamistat ”, “Qüestió d’hores ”, “Insomni ”, “Miralls ”, “Així és la vida ”, “Llàgrimes ”, “Que el futur torni a somriure ”. No ens prengueu la llengua: “Preneu-me la paraula ”, “Benvolgut interlocutor ”, “Abans de prémer la tecla ”, “‹Hablad catalán›”. Memòries: “Tot està per escriure ”, “La fugida de les cigonyes ”, “Un corder amb corda ”, “Mar i boira ”, “Títols ”, “Venim de lluny ”, “Kum ba yah ”, “Andròmines ”, “Dalt del tren ”, “Tronc de Nadal ”, “Bombardaments ”, “Lo drapaire ”. Dret a aprendre i plaer d’ensenyar: “Herois ”, “Allunyada ”, “Toca el meu nom ”, “Després del pont ”, “El dret a l’educació dels altres ”, “Encendre un foc ”, “¿Flors i violes? ”. Esperança: “El món petit ”, “Persones guaridores ”, “Quan la vida ens regala una altra vida ”, “Felicitat ”, “El cigne negre ”, “Camino ”, “Vareta màgica ”. Absència: “Dolor ”, “La bona mort ”, “Realitat ”, “Poema ”, “Absència ”, “Pols d’estrelles ”. Cloenda: “Desarticulats ”.  ~  © dels textos: Georgina Peroy Ribes, 2022. © del pròleg: Jordi Vilarrodà, 2022. © de la imatge de portada: Alícia Rey Peroy, 2022. © del disseny i maquetació: Punt Vol·lat, 2022. © d’aquesta edició: Loïç Miquel Pérez, 2022. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-125104-3-0. DL: AB 405-2022. Edició il·lustrada. Llibre amb solapes. 246 pàgines. Primera edició: Agost de 2022. PVP: 16 euros.

“Pors de paper”, de Carme Ballús

“Pors de paper”, de Carme Ballús. Inclou els articles: “Això era i no era un Multivers lector”, “La síndrome d’Stendhal”, “Pors de paper”, “Viure a les escletxes”, “El cap sota l’ala”, “Apunts d’una pandèmia”, “¿Qui soc i per què escric?”, “Tros de quòniam”, “En terra de meravelles”, “Conjugació”, “Realitat i ficció: una línia difuminada”, “A bodes em convides”, “Una roca en un estany”. Sèrie “Sentits”: “El goig de mirar el món”, “El so del silenci”, “És un gust”, “La pell clama”, “Aromes, flaires i sentors”, “Escolta’m, diu el sisè sentit”. © Carme Ballús i Molina, 2022. Imatge de coberta: © Modest Molina “Moli”. Il·lustracions interiors: © Vera Glótova. Disseny i maquetació: El Punt Vol·lat. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-125104-1-6. DL: AB 105-2022. Primera edició: Març de 2022. Carme Ballús i Molina, catedràtica d’institut, actualment en una nova fase vital d’exploració personal. La seva gran passió és la literatura. Paral·lelament a la seva vocació de lectora voraç des dels quatre anys, ha desenvolupat una interessant trajectòria de producció literària que inclou tant la ficció com els articles d’opinió personal. Els seus relats breus han rebut reconeixements en forma de premis i la publicació de dos reculls: “Portes endins” i “Amor, deixa’m dormir”. També ha fet incursions en el teatre: “La noia de l’adoberia” i la novel·la: “En nom de les germanes”. Ara, “Pors de paper” és el seu primer recull d’articles, en els quals combina sovint la vida i la literatura.

“La mundana comèdia”, de Pasqual Mas

Vicent Fabregat transita per tota classe de mons de la societat actual i brega per a escapar de conflictes generats per l’amor, la infidelitat, la malaltia, la voracitat empresarial, la corrupció política, la publicitat, l’oci, la urbanització especulativa, la premsa i la manipulació de la realitat. Per tal de tirar endavant amb la vida, cadascú interpreta i defensa la seua màscara. ~ “La mundana comèdia” és un mural que davalla a l’infern de la quotidianitat gràcies al quefer d’un periodista al qual encomanen un encàrrec molt especial: engegar un projecte publicitari vinculat a un espectacle teatral, un projecte que haurà de compatibilitzar amb la professió i amb la seua relació sentimental. Potser massa teca per a tan pocs braons. ~ © Pasqual Mas i Usó, 2021. Fotografia de coberta: © Lola Torres, 2021. Disseny i maquetació: El Punt Vol·lat. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-125104-0-9. Primera edició: Febrer de 2022.

“Moriràs moltes voltes”, de J. Payá Beltrán

“Moriràs moltes voltes”, de J. Payá Beltrán. ~ El que més desitja Enrique Ruiz (a part de poder pagar el lloguer i continuar menjant cada dia) és triomfar com a actor. Però de moment només és un actor de mig pèl, una mica madur i sense fama. No obstant això l’atzar, que tot ho pot i tot ho trastoca, li ofereix l’oportunitat de representar el paper de la seua vida... com a assassí professional a les ordres d’una perillosa organització secreta. ¿Acceptar l’encàrrec de matar o trencar el joc confessant la vertadera identitat? ¿Fugir amb la bestreta cobrada per un treball encara sense realizar? “Moriràs moltes voltes” és un trepidant thriller, un apassionant joc de misteri i suspens amb una història cosmopolita que va des de Brussel·les a Reykjavík passant per Alacant, Madrid, Jordània... ~ © J. Payá Beltran, 2021. Il·lustració de coberta: © María Payá, 2021. Disseny i maquetació: El Punt Vol·lat. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-123683-7-6. DL: AB 587-2021. Primera edició: Desembre de 2021. 260 pàg.

“Les cartes del celler”, d’Enriqueta Moix

“Les cartes del celler”, d’Enriqueta Moix. «L’Alfons tenia clar que aquell celler havia de ser seu, que d’aquell edifici havien de sortir bons vins i grans caves. Entenia que no era una aposta arriscada, que en un parell d’anys ja començaria a veure els beneficis d’aquella inversió, tot i que hi hauria de fer grans reformes. Amb l’escriptura a la mà i amb les claus, l’Alfons de Camins, acompanyat del seu advocat i amic, Xavier Roure, van anar al celler que ja era de la propietat d’en de Camins. Volien verificar l’estat real de l’edifici i fer uns càlculs aproximats de les reformes a fer; principalment les de més urgència per a posar en funcionament el negoci. Les vinyes que rodejaven el celler tenien unes vint hectàrees. Aquells dies es mostraven grises i fredes; encara s’havien de podar i preparar per a aconseguir una bona collita. De Camins tenia clar que havia de llogar, com més aviat millor, alguns pagesos per a fer aquella feina. L’edifici, el celler en si, era d’estil modernista, construït amb maó vermell i rajoles verdes de ceràmica; tenia vuitanta-un metres de llargada per vint-i-dos metres d’amplada; l’entrada principal estava formada per tres pòrtics amb arcs i columnes. El conjunt de l’edifici era quadrat i estava flanquejat per dues torres rodones. La doble porta d’accés estava delimitada per un arc de pedres. Només entrar-hi, una pudor de vi agre i floridura els va donar la benvinguda. Al moment van veure un taulell de fusta podrida i unes prestatgeries que encara contenien algunes ampolles de vi, una gran sala de recepció i quatre portes que portaven als despatxos i als laboratoris. En un lateral hi havia un pendent ample i unes escales que portaven a les galeries. El lloc estava ple de teranyines, de pols, de pedres i de guix que s’havia després del sostre, degut a, més que res, l’abandonament que havia patit l’edifici, tot i que tampoc no estava en molt mal estat. Els dos homes van anar cap a l’escala. L’Alfons va prémer l’interruptor que hi havia a la dreta, les bombetes del sostre es van encendre, encara que no totes, i els esglaons van quedar prou ben il·luminats. Van baixar les escales amb lleugeresa. En arribar al primer túnel...» “Les cartes del celler”. © Enriqueta Moix i Maré, 2021. ISBN: 978-84-123683-5-2. DL: AB 482-2021. Primera edició: Novembre de 2021.

“Martina, un amor etern” de Clotilde Martínez

“Martina, un amor etern” de Clotilde Martínez. «Per un moment li ha semblat que la prunera la mirava irònica. Se n’adona que ara les notícies colpeixen de forma diferent, entrellaçant sentiments, tristors, pèrdues i sensacions viscudes anteriorment, i ho fan de forma molt confusa. Les sent inexactes i amb una percepció marcada de debilitat i pèrdua de poder sobre els esdeveniments i persones de l’entorn. Ella i la seva joventut havien pogut amb tot, ho havien superat tot amb una fortalesa inèdita, prenent decisions sense dubtar. Ara, a la vellesa també pot, però es més lenta de reaccions, li requereix molt més esforç i paciència. La vida li passa a una velocitat inusitada, les hores tenen deu minuts i els anys se li escapen de dos en dos. Es com córrer una marató amb crosses per una via romana. Cansa, cansa molt, però no pot parar i descansar, perquè encara li queden un piló de coses per fer, un munt de sabers per aprendre, un feix de coneixements per explicar, un grapat de gent per conèixer i estimar, un reguitzell de vida per viure... La vida li resulta tan curta a la Martina...» “Martina, un amor etern” de Clotilde Martínez. 12x17 cm., amb solapes. 214 pàgines. Cos de lletra gran; paper de to vainilla. © Clotilde Martínez Colomer, 2021. Disseny i maquetació: © El Punt Vol·lat, 2021. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-123683-4-5. Primera edició: Octubre de 2021.

“Visita inesperada” de Ramon Breu

¿I si realment el Che hagués vingut a la Barcelona de 1959 i no ens n’haguéssim assabentat? ¿Era capaç el Che de desafiar la prohibició del franquisme de comunicar-se amb l’oposició al règim i voler saber de primera mà què pensaven els antifeixistes? ¿La seva audàcia el podia haver portat de Madrid a Barcelona per a conèixer la ciutat mitificada durant la seva infància per amics, familiars i mestres que van viure la Guerra Civil? ¿Què hagués fet, què hagués pensat l’heroi de Santa Clara, de la realitat catalana violentament reprimida per un règim abominable? Ramon Breu i Panyella (L’Hospitalet de Llobregat, 1956) és professor d’història i d’educació en comunicació, formador del professorat, articulista i escriptor. Des del 2004 coordina el projecte “Cinescola”. Ha escrit diferents llibres que tracten d’innovació pedagògica en el marc de l’alfabetització mediàtica, tan necessària. Pel que fa a la ficció, les seves obres pretenen difondre la memòria en contextos de novel·la històrica amb ingredients del relat negre clàssic, buscant sempre una escriptura plaent i amena. Ha publicat “Protocol M. L’afer Comorera” (2019) i “Visita inesperada” (El Toll, 2021), una novel·la sobre la hipotètica vinguda del Che Guevara a Barcelona el 1959. ISBN: 978-84-123683-0-7. Dipòsit Legal: AB 200-2021. Primera edició: Abril de 2021. © Ramon Breu i Panyella, del text. © El Punt Vol·lat, del disseny.

“Per a qui cerca, el Karate-do és un camí. Manual d’iniciació al Shotokan”, de Josep Casellas

“Per a qui cerca, el Karate-do és un camí. Manual d’iniciació al Shotokan”, de Josep Casellas. El manual que teniu a les mans pretén ser alguna cosa així com una “pista d’aterratge” per a totes aquelles persones que sentin curiositat per les arts marcials i, concretament, pel karate-do, estil shotokan; per a aquells que, o bé hagin recentment iniciat el camí d’introducció a aquest apassionant món, o bé tinguin intenció de fer-ho; fins i tot per a aquells que vulguin començar des de zero, sense tenir coneixements previs. El karate-do és un camí, ple d’esforç, de disciplina, de voluntat i moltes ganes de superació personal. És així com comença aquest fascinant camí on al final ens espera el nostre nou jo. Format: 15x21 cm. 84 pàgines. ISBN: 978-84-122094-9-5. Dipòsit Legal: AB-112-2021. Primera edició: Febrer de 2021. © Josep Casellas Casellas, del text. © Cristina Nieto Rosado, de la il. de la pàg. 54. © El Punt Vol·lat, del disseny. Contingut: Els cinc principis bàsics del karate-do. Pròleg. Les arts marcials i els seus orígens. Diferents estils i escoles de karate. L’estil shotokan. Característiques tècniques d’aquest estil. Les postures i els kates. Musubi-dachi. Heiko-dachi. Heisoku-dachi. Zenkutsu-dachi. Kokutsu-dachi. Kosa-dachi. Kiba-dachi. Heian shodan. Heian nidan. Heian sandan. Heian yondan. Heian godan. Els kates superiors. El karate i la naturalesa. L’arbre. Les branques. Les fulles. La flor, el fruit. Les arrels. La respiració. El kata de l’arbre. Epíleg. Aforismes de grans mestres del karate-do. ¿El karate-do com una teràpia social? Bibliografia. Josep Casellas Casellas (Igualada, 1961). Empresari des de fa molts anys, especialista en assessorament i direcció d’equips humans des de l’any 2015. Practica les arts marcials des de fa més de vint-i-cinc anys. Tècnic Esportiu i Cinturó Negre 1er. Dan de Karate, estil shotokan. Va rebre també formació sobre diferents tècniques de respiració. Un bon dia, va reflexionar sobre la seva manera de viure i va ser a partir de llavors quan va decidir donar un gir de 180º a la seva vida professional. El món del massatge sempre l’ha fascinat i va començar a formar-se en diferents àmbits per a preparar-se com a quiromassatgista. Ha assolit el certificat d’instructor de Massatge Infantil acreditat per l’IAIM (International Association of Infant Massatge). La seva formació es completa amb el programa bàsic de Mindfulness Self Compassion (MSC). És fundador i director del centre “Bosc de Teràpies”.

Tres drames estiuencs: “El primer amor”, “Àssia” i “Mumú”. Ivan Serguéievitx Turguéniev.

«...en aquella època, la figura femenina, el fantasma de l’amor per una dona, gairebé mai no penetrava amb traços definits en la meva ment. Però en tot el que jo pensava, en tot el que sentia, s’amagava un tímid pressentiment semi-inconscient de quelcom que tenia a veure amb la dona, alguna cosa nova, dolça, encara per descobrir...  ~  [...] Vaig tenir la sensació que la coneixia des de feia molt de temps i que no sabia res ni havia viscut abans de trobar-la...  ~  [...] M’enfilava a la paret alta, m’hi asseia i allà em quedava com un jove trist, solitari, infeliç; tant, que jo mateix me’n compadia. Nogensmenys, tals ombrívoles sensacions, al mateix temps, em resultaven plaents i jo m’hi rabejava en elles.  ~  [...] Estimat meu -deia ella, inclinant-se sobre meu, i la seva veu sonava tendra i agitada alhora-, ¿com has pogut fer això? ¿Per què m’has obeït?  ~  [...] En presència seva, m’encenia com el foc... ¿i què importava saber quin foc era aquell en el qual cremava i em fonia? Era meravellós cremar i fondre’m així, dolçament. Em vaig lliurar per complet a les meves sensacions, i m’enganyava a mi mateix, em girava d’esquena als records, i cloïa els ulls davant del que pressentia que vindria...»  ~  Ivan Serguéievitx Turguéniev  ·  Tres drames estiuencs: “El primer amor”, “Àssia” i “Mumú”. Traducció, notes i edició: ©Loïç Miquel Pérez Muñoz, 2021. Format: 15,5x22 cm. 202 pàgines. ISBN: 978-84-122094-7-1.

“Petites històries, llegendes i tradicions empordaneses”, Joaquima Pellicer i Solà

“Petites històries, llegendes i tradicions empordaneses”, Joaquima Pellicer i Solà. ISBN: 978-84-122094-6-4. Dipòsit Legal: AB-3-2021. Primera edició: gener de 2021. «Els temes que constitueixen aquest aplec es desenvolupen en ambients del meu entorn, un entorn seductor, ple de bellesa, ubicat al Baix Empordà; una valuosa font d’inspiració per als nostres sentits, amb un ampli ventall de combinacions harmonioses. La major part dels meus articles estan centrats en la Bisbal d’Empordà, capital de la comarca, on vaig néixer, que estimo profundament. La Bisbal és una petita ciutat carregada d’història i patrimoni cultural, coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista, situada al peu de les Gavarres, un massís muntanyós de la Serralada Litoral Catalana. Aquestes són un conjunt de petites històries que es descabdellen a partir de velles llegendes, així com de fets reals, tradicions i costums de la nostra terra. Tots els articles estan escrits en un llenguatge planer, per a una lectura àgil i entenedora, comprensible per a tot tipus de públic lector. Pel que fa a la selecció de temes, he procurat prendre una mica d’aquí i d’allà, sense intenció de ser exhaustiva ni compendiosa. En aquest llibre trobareu pinzellades d’allò que m’ha cridat l’atenció, m’ha commogut, emocionat o simplement evocat temps pretèrits d’una manera o altra importants en la meva pròpia biografia personal. Desitjo de tot cor que trobeu en aquestes pàgines encara que sigui unes espurnes d’allò que jo he volgut transmetre. L’autora.» Contingut: “Pinzellades de l’Empordà”, “Un terrissaire”, “A casa seva, el carboner és el rei”, “La capella de la Mare de Déu del Remei”, “Santa Llúcia d’Arboç”, “El castell de Púbol”, “El convent”, “L’Església de Sant Climent de Peralta”, “La llegenda del castell de Vulpellac”, “Monestir de Sant Miquel de Cruïlles”, “Pous de glaç”, “Santuari dels Àngels”, “El tren petit”, “Els bolets de les Gavarres”, “El mercat”, “La festa de la Carbonera”, “La llegenda del drac de les Gavarres”, “El correfoc de la Bisbal d’Empordà”, “Festa del Segar i del Batre”, “Verges”, “La Processó de Verges”, “La Sopa de Verges”, “La Bisbal d’Empordà”, “Monells”, “Pals”, “Peratallada”, “Sant Pol de la Bisbal d’Empordà”, “La font de l’Arbre”, “El poblat ibèric d’Ullastret”, “Els Metges”, “Fitor”, “La Plaça del Llop”, “Les Gavarres”, “Belles Gavarres”, “Riu Daró”, “El Montgrí”, “La nostra cobla”. “Petites històries, llegendes i tradicions empordaneses”, Joaquima Pellicer i Solà. ISBN: 978-84-122094-6-4. PVP: 12 Euros.