“Baix continu”, de Pere Grau Rovira

«A la darrera dècada del segle passat, la publicació de dos llibres interessantíssims va coincidir, en un temps relativament curt, amb una polèmica pública que va aixecar molta polseguera en el món cultural català. Els llibres eren “De dreta a esquerra: memòries polítiques” de Xavier Muñoz, i “Amb C de Catalunya” de Josep Espar. A les dues obres es descriu, d’una banda, el drama de les famílies de la burgesia catalana que van ser víctimes dels assassinats de les patrulles incontrolades al principi de la guerra i que, per això, es van decantar de banda dels sublevats; i d’altra banda, la lenta presa de consciència, entre els fills i els nets dels assassinats, del fet que pertanyien a una nació diferent i oprimida, i la seva incorporació a les files del nacionalisme català. La polèmica esmentada era la que va suscitar l’historiador Marfany sobre els orígens del nacionalisme català actual, negant que els treballadors s’haguessin interessat per les idees d’aquest i carregant-ho tot a la burgesia i als seus interessos. Aquells llibres i aquella polèmica van ser l’impuls inicial per a l’obra que avui enceto i per a la qual, ja llavors, vaig fer bona cosa d’apunts que ara, anys després, han sortit del calaix per a prendre forma definitiva. Això no vol dir pas que aquests temes siguin els únics del meu llibre; només en són una part. No es tracta d’un llibre cronològic de memòries personals, ja que llargs períodes de la meva vida no són de cap interès per al públic lector. La primera part, la formen pinzellades més o menys acurades, més o menys breus, amb més d’un salt en el temps, tant endavant com endarrere; records del meu entorn social i dels meus contactes amb gent del nostre món cultural en un període determinat dels anys negres de la dictadura. No sé si, per a molta gent gran, la majoria d’aquestes pàgines tindran gaire cosa de nou; però per a les noves generacions, per a les quals la dictadura franquista no és gaire més recent que l’era dels dinosaures, pot ser, per curt que sigui, un més dels llibres que ajudin a conservar-los-hi la memòria tant d’uns temps i d’unes circumstàncies que no hauríem de permetre que tornessin mai més, com de persones que hauríem de recordar sempre. Allò que hi descric, fins i tot els meus antecedents familiars, surt en aquestes pàgines (no sempre, però sovint) en funció de la seva relació amb el que aquí anomeno (usant un terme musical que crec que ve com l’anell al dit) el ‹baix continu›: la profunda consciència de catalanitat dels estaments treballadors dels quals provinc; una catalanitat que, sovint per manca de formació i de mitjans, no podia articular-se tan clarament com la de la burgesia, però que no per això era menys arrelada ni menys constant. Sense aquest patriotisme català del món del treball, i si aquest no hagués vingut de molt enrere, ni haurien estat possibles la grans manifestacions de l’onze de setembre, tant la del 1977 com les dels darrers anys, ni l’èxit electoral dels partits nacionals catalans a les eleccions al Parlament, tant abans com després de la dictadura del general gallec i les més recents. Les conclusions d’en Marfany, com va escriure llavors en un comentari el seu col·lega Josep Termes, venien influenciades per una visió marxista molt pròpia de l’anomenada ‹generació del 68› i dels seus epígons, per a qui la lluita de classes i la predicada germanor internacional dels treballadors ho era tot, i la nació: una falòrnia de la gent acomodada...» (del pròleg). “Baix continu” © Pere Grau i Rovira, 2023, del text. © del disseny i maquetació: Punt Vol·lat, 2023. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-127157-1-2. DL: AB 373-2023. Primera edició: Juny de 2023. Memòries, 254 pàgines.