“Desarticulats”, de Georgina Peroy. Després d’una vida dedicada a la docència, Georgina Peroy (Lleida, 1957) comença a publicar articles a “La Mañana” de Lleida i, posteriorment, a “Vacarisses, balcó de Montserrat”. L’any 2021 publica el llibre “Malgrat la boira”, un recull de records i experiències viscudes a la capital del Segrià. Actualment col·labora també a “El Matí Digi-tal”, on comparteix reflexions sobre l’entorn social i experiències personals. “Desarticulats”, el seu segon llibre, és una col·lecció d’articles escrits i publicats durant aquests anys de pandèmia, que tantes coses ens han fet treure a la llum. ~ Pròleg de Jordi Vilarrodà: «Vet aquí un nou llibre de la Georgina Peroy. Després del seu debut literari amb “Malgrat la boira”, ara torna amb aquest recull d’articles escrits i publicats durant els últims anys. De fet, els articles son l’espurna que activa la seva vocació d’escriptora. Des de principis del segle XX, la nostra literatura és abundosa en exemples d’allò que se’n pot anomenar ‹articulisme literari›, en què la premsa escrita ha servit de vehicle als escriptors, entre ells algunes de les plomes més destacades de cada temps. Des de [...]. O, posant-hi un exemple lleidatanament proper a l’autora, [...], qui, irònicament, s’ha definit en alguna ocasió com a ‹articulista d’assajos lleugers›. En el mosaic que és un diari (en paper o digital) el bon lector distingeix perfectament l’article d’opinió escrit amb l’escalfor de la immediatesa i condicionat per la urgència dels fets d’aquell que la trascendeix. Aquí hi trobareu, inevitablement, referencies a l’actualitat. Però l’autora sap elevar-se per sobre d’aquesta, trascendir-la i apel·lar a ‹pensar, sentir més›, [...]. Georgina Peroy té la capacitat de trascendir de l’anècdota a la categoria i arrossegar-nos cap a la reflexió a partir del fet quotidià. Res no és extraordinari en el punt de partida de cada article, tot ens podria haver succeït a cadascun de nosaltres, salvant les distàncies i el context personal: l’empremta digital de quan ens renovem un carnet dona peu a parlar de la identitat; el recull d’expressions de la seva néta és (sense cap afegit) un epítom de la felicitat; la trobada amb un antic alumne esdevé una lliçó de vida; un record del pare connecta amb l’actualitat sobre la nostra llengua... fins i tot el robatori d’una estelada ens porta, subtilment, cap a l’empatia que es pot establir entre tots els que, al cap i a la fi, som humans. La Georgina mestra emergeix en diferents articles, perquè quan un ha estat mestre no deixa mai de ser-ho, i potser fora del dia a dia de les aules és quan arriba a escatir el sentit profund d’aquesta vocació. La memòria que va estructurar “Malgrat la boira” també és en aquest llibre, en què Lleida hi és sempre present, fins i tot per comparació o contrast amb els nous llocs on l’ha portada la vida. Una memòria que a vegades va més enllà, fins als rastres de la Guerra Civil, que per desgràcia entronquen amb el moment que estem vivint, aquest 2022 en què retrunyen les bombes no tan lluny. I també la pandèmia, durant la qual s’escriuen bona part dels articles, però que l’autora sap convertir, per exemple, en una punyent mirada cap a aquells a qui ha robat una part del poc temps que els queda en la vida. I és que d’això ens parla “Desarticulats”, de la vida que en ella mateixa és tan desendreçada com suggereix el títol. Escriure serveix per a endreçar, a qui ho practica i a qui ho llegeix. Si tot això ens arriba, a més, tenyit de la tendresa i del punt d’ironia amb què sovint cal distanciar-se de la realitat per a poder practicar el bon articulisme, ens trobem a les mans amb una obra que encaixa del tot en l’esquema definit [...]» ~ Contingut ~ Realitats: “Disculpi, bon dia ”, “Generació Sílver ”, “El bé més preat ”, “¿Guru?”, “Meravella ”, “El mes de les taronges ”, “Escolta-ho en el vent ”, “Empremtes ”, “Per Sant Jordi ”, “Això va d’empatia ”, “Mares ”, “Juny ”. Reflexions: “Solidaritat ”, “Vergonya ”, “Rebuig ”, “Assertivitat ”, “Distància ”, “Negra nit ”, “Gener fa pujada ”, “Onada de boira ”. Des del confinament: “Teleamistat ”, “Qüestió d’hores ”, “Insomni ”, “Miralls ”, “Així és la vida ”, “Llàgrimes ”, “Que el futur torni a somriure ”. No ens prengueu la llengua: “Preneu-me la paraula ”, “Benvolgut interlocutor ”, “Abans de prémer la tecla ”, “‹Hablad catalán›”. Memòries: “Tot està per escriure ”, “La fugida de les cigonyes ”, “Un corder amb corda ”, “Mar i boira ”, “Títols ”, “Venim de lluny ”, “Kum ba yah ”, “Andròmines ”, “Dalt del tren ”, “Tronc de Nadal ”, “Bombardaments ”, “Lo drapaire ”. Dret a aprendre i plaer d’ensenyar: “Herois ”, “Allunyada ”, “Toca el meu nom ”, “Després del pont ”, “El dret a l’educació dels altres ”, “Encendre un foc ”, “¿Flors i violes? ”. Esperança: “El món petit ”, “Persones guaridores ”, “Quan la vida ens regala una altra vida ”, “Felicitat ”, “El cigne negre ”, “Camino ”, “Vareta màgica ”. Absència: “Dolor ”, “La bona mort ”, “Realitat ”, “Poema ”, “Absència ”, “Pols d’estrelles ”. Cloenda: “Desarticulats ”. ~ © dels textos: Georgina Peroy Ribes, 2022. © del pròleg: Jordi Vilarrodà, 2022. © de la imatge de portada: Alícia Rey Peroy, 2022. © del disseny i maquetació: Punt Vol·lat, 2022. © d’aquesta edició: Loïç Miquel Pérez, 2022. Editorial El Toll. ISBN: 978-84-125104-3-0. DL: AB 405-2022. Edició il·lustrada. Llibre amb solapes. 246 pàgines. Primera edició: Agost de 2022. PVP: 16 euros.
“Desarticulats”, de Georgina Peroy
