“Les cartes del celler”, d’Enriqueta Moix. «L’Alfons tenia clar que aquell celler havia de ser seu, que d’aquell edifici havien de sortir bons vins i grans caves. Entenia que no era una aposta arriscada, que en un parell d’anys ja començaria a veure els beneficis d’aquella inversió, tot i que hi hauria de fer grans reformes. Amb l’escriptura a la mà i amb les claus, l’Alfons de Camins, acompanyat del seu advocat i amic, Xavier Roure, van anar al celler que ja era de la propietat d’en de Camins. Volien verificar l’estat real de l’edifici i fer uns càlculs aproximats de les reformes a fer; principalment les de més urgència per a posar en funcionament el negoci. Les vinyes que rodejaven el celler tenien unes vint hectàrees. Aquells dies es mostraven grises i fredes; encara s’havien de podar i preparar per a aconseguir una bona collita. De Camins tenia clar que havia de llogar, com més aviat millor, alguns pagesos per a fer aquella feina. L’edifici, el celler en si, era d’estil modernista, construït amb maó vermell i rajoles verdes de ceràmica; tenia vuitanta-un metres de llargada per vint-i-dos metres d’amplada; l’entrada principal estava formada per tres pòrtics amb arcs i columnes. El conjunt de l’edifici era quadrat i estava flanquejat per dues torres rodones. La doble porta d’accés estava delimitada per un arc de pedres. Només entrar-hi, una pudor de vi agre i floridura els va donar la benvinguda. Al moment van veure un taulell de fusta podrida i unes prestatgeries que encara contenien algunes ampolles de vi, una gran sala de recepció i quatre portes que portaven als despatxos i als laboratoris. En un lateral hi havia un pendent ample i unes escales que portaven a les galeries. El lloc estava ple de teranyines, de pols, de pedres i de guix que s’havia després del sostre, degut a, més que res, l’abandonament que havia patit l’edifici, tot i que tampoc no estava en molt mal estat. Els dos homes van anar cap a l’escala. L’Alfons va prémer l’interruptor que hi havia a la dreta, les bombetes del sostre es van encendre, encara que no totes, i els esglaons van quedar prou ben il·luminats. Van baixar les escales amb lleugeresa. En arribar al primer túnel...» “Les cartes del celler”. © Enriqueta Moix i Maré, 2021. ISBN: 978-84-123683-5-2. DL: AB 482-2021. Primera edició: Novembre de 2021.
“Les cartes del celler”, d’Enriqueta Moix
