Selecció de relats en prosa. Viatge a Arzrum. Correspondència amb diverses dames i una pagesa. Aleksandr Serguéievitx Pushkin. ISBN: 978-84-122094-2-6. Inclou: “Ibrahim”, “Roslàvlev”, “Kirdjalí”, “Història del poble de Goríukhino”, “Nits egípcies”, “El tret”, “La tempesta de neu”, “Viatge a Arzrum durant la campanya de l’any 1829”, “Correspondència amb diverses dames i una pagesa”. Format: 15,5x22 cm. 304 pàgines. ~ Quan el simple traductor, havent enllestit la seva àrdua i apassionant tasca, es veu en la necessitat d’escriure ni que siguen unes línies introductòries d’un recull d’obres d’un autor de la talla de Pushkin, i, entre edicions antigues, diccionaris, obres de consulta i volums diversos escampats i oberts sobre la taula, davant d’ell, i, a dins, en la seva ment, per una banda, les impressions recents produïdes pels textos que amb el seu minso art ha arromançat com bonament ha pogut, i, per una altra, la consciència del molt, moltíssim, que ha estat dit ja sobre l’autor en qüestió, el qual ha merescut extensos tractats crítics, completes biografies i fins i tot gairebé disciplines senceres o especialitats dedicades a ell, aquest simple traductor, dic, atorrollat i aclaparat, superat en tots els aspectes pel geni de l’home les obres del qual ha tingut la gosadia de girar a l’idioma propi, i incapaç d’afegir sobre ell res nou més del que ja ha estat publicat, queda vergonyosament mut sense remei. És comunament acceptat, clar està, que Pushkin és una de les grans figures literàries de la cultura europea i, per tant, mundial; un referent ineludible. Però també, certament, cal admetre que ha estat i és una figura molt iconitzada, en part perquè, rere l’autor en sentit estricte, hi havia un home d’una personalitat gairebé hipnòtica, la història, la vida i la mort del qual són ja, per si mateixes, del tot ‹literàries›. Pushkin produeix literatura, sí, però és que, a més, se’n desprèn d’ell, emana d’ell ‹literatura›, per les pròpies dinàmiques vitals, biogràfiques. Amic de pràcticament tots els decabristes, era capaç d’encolerir el tsar i, després, aconseguir que aquest tinguera una ‹bona disposició› envers ell. Amic també de gairebé tots els grans literats russos del seu temps: Jukóvskiй (un dels seus mestres poètics), Délvig, Gógol, i una llista tan llarga que seria inacabable. Les dames, tant les dels salons de la capital com les provincianes de les heretats, sospiraven per ell; capaç era d’enamorar la mare i la filla, i la serva que haguera servit aquestes i que (òbviament) no sabia llegir. Afegim-hi que alguns dels seus avantpassats ja resultaven més que atípics: descendent com era, per línia materna, d’un príncep negre africà, capturat pels turcs i portat, després de moltes aventures, a la cort d’un dels més importants emperadors russos: Pere el Gran. I, quan no quedava obligat a restar en una mena d’arrest domiciliari o deportació lluny de la capital, mentre anava visitant antics amics decabristes, viatjant al Caucas, compartint vetllades de societat, participant en cenacles literaris, enviant cartes i rebent-ne a gavadals, es dedicava alhora, per una banda, a compondre poemes i fer, quan li vagava, les seves incursions en el terreny de la prosa, i, per una altra, a batre’s ara i adés en duel per ofenses rebudes o infligides, derivades de les intrigues pròpies de les classes privilegiades... Fins que un mal dia li va tocar perdre i rebre la bala que el portaria a la mort després de dies d’agonia. Una mort molt plorada però que, sens dubte, va contribuir a mitificar més encara el mite. Pregunteu-vos qui era Pushkin i, si obteniu resposta, sempre encertareu una mica i us equivocareu en gran part. Poeta però també prosista (com demostra aquest recull; i un molt bon prosista, per cert); rebel però assenyat (amb ‹rauxa› i ‹seny›, com sembla que suggereix o provoca una reminiscència el nom d’un dels seus personatges); enemic del tsar i amic d’ell; una mena de dandi (¿un vividor?..., però, ¿es podria dir això d’un gran poeta?) que no dubtava a fer ús ‹de la liberté grande› quan les circumstàncies l’obligaven sense deixar mai, però, de ser un perfecte cavaller; amic de famílies senceres (literalment), començant pel pare i acabant per la minyona, passant per la muller i cadascun dels fills i, per descomptat, de les filles, que competien entre elles per les preferències d’ell. De mitges amants o d’amors platònics impossibles en tenia més dels que ell segurament hauria volgut. Intel·lectual de primer ordre i poeta admirat ja en el seu temps, era capaç d’escriure les coses més tendres en forma de poema, i, alhora, redactar una carta molt probablement en estat d’embriaguesa per a amollar tot de grolleries a una senyoreta que, sorprenentment, es va enfadar relativament poc amb ell per això. Arribaria a relacionar-se amb les dames més influents de Peterburg, però no per això de jove deixaria de mantenir les seves, diguem-ne, relliscades amb serves seves en propietats rurals. Finalment es casaria amb una de les beutats més notables d’aquells anys (com diríem ara amb llenguatge de carrer: amb la tia més bona de tot el poble, per exemple). ¿Que qui era Pushkin, dieu? Pushkin era tot això i res de tot això; era el mite i l’home real; era el literat i el duelista; el que tant va escriure i el que tant faria els altres escriure sobre ell. Tot un personatge, carregat de rampells i de tendreses, que tantes emocions desvetllaria i tantes llàgrimes faria vessar (en tots els sentits, en un cas i en l’altre). Pushkin és el literat romàntic, una mena d’heroi nacional, que qualsevol país hauria volgut tenir o incorporar. Amb una particularitat: era rus, i va contribuir d’una manera molt significativa a l’establiment d’uns determinats cànons en la poesia i en la llengua russa; va marcar una fita cabdal en la tradició literària i cultural del seu país (necessàriament heu de llegir el que Gógol diu d’ell en els seus “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”), en un moment, per cert, en què les classes altes continuaven relacionant-se entre si predominantment en llengua estrangera: en francès. D’altra banda, la prosa pushkiniana té una innegable qualitat. Tolstoi mateix, en alguna ocasió, va dir o escriure en algun dels seus diaris que els contes de Pushkin en prosa eren una autèntica meravella, o alguna cosa així. Amb un estil que tendeix al laconisme (ecònom del llenguatge, com a bon poeta, però també seguint una certa tradició russa a la qual no agrada la verbositat ni els mots sobrers i reiteratius), els relats pushkinians són sempre petites aventures on predominen el dinamisme i els personatges moguts per impulsos emocionals o passionals. L’amor o el desamor, el despit, l’odi, el desig de venjança, la ràbia però també la compassió, la solidaritat i el sentit de l’honor fan ‹dansar› els seus herois, que no sempre s’escapen amb fortuna dels seus propis drames. De vegades Pushkin s’inscriu en el corrent satíric del seu país, que seria allò que faria de vàlvula d’escapament dels efectes produïts per unes estructures que no es podien ni canviar ni tan sols qüestionar. El caràcter ‹romàntic›, en el sentit acadèmic del terme, domina innegablement en molts dels seus relats, amb una redescoberta d’herois (i antiherois) nacionals i ‹paranacionals› (dins d’un Imperi Rus, ple d’ètnies d’origen tàtar, caucàsic, bàltic, fino-úgric, etc., a més de l’eslau majoritari). En resum: les obres en prosa de Pushkin, no és que mereixen la nostra atenció; és que l’aconsegueixen, la retenen de forma natural, només que hi dirigim una llambregada fugaç. En aquest recull, però, hem evitat les ja prou divulgades peces més conegudes de l’autor, i presentem un corpus pushkinià prou variat i, sobretot, amè, que es complementa amb un impressionant i valuós relat autobiogràfic, la narració del seu (enigmàtic) viatge al Caucas i a l’Imperi Otomà en plena guerra (diem ‹enigmàtic› perquè no queda del tot clar l’objecte real d’aquesta epopeia no exempta d’enormes perills), i una selecció del seu extens epistolari, on s’entreveu el Pushkin quotidià en relació amb senyores i senyoretes que salten d’alegria i es marfonen en rebre cadascuna de les seves cartes, li donen consells, l’adverteixen, li fan retrets, s’ofereixen a ell de mil maneres i somnien en ell i ploren per ell. ~ Selecció de relats en prosa. Viatge a Arzrum. Correspondència amb diverses dames i una pagesa. Aleksandr Serguéievitx Pushkin. ISBN: 978-84-122094-2-6. Inclou: “Ibrahim”, “Roslàvlev”, “Kirdjalí”, “Història del poble de Goríukhino”, “Nits egípcies”, “El tret”, “La tempesta de neu”, “Viatge a Arzrum durant la campanya de l’any 1829”, “Correspondència amb diverses dames i una pagesa”. Format: 15,5x22 cm. 304 pàgines.
