¿Quant valen els teus somnis? ¿I què són els somnis?, per a començar. ¿Un subproducte de la nostra activitat cerebral, potser? ¿Les serradures i pellofes resultants d’un procés d’ordenació metòdica d’experiències i pensaments, portat a terme durant el son? ¿O bé el xiuxiueig premonitori del futur? ¿El simple record del passat, tal vegada? ¿O un vincle subtil i eteri amb altres dimensions i altres mons? ¿El primer pas en la mecànica prosaica de l’acció...? És ben probable que, al capdavall, els somnis no siguin res d’això, però també podria donar-se el cas que fossin alhora una mescla espaterrant i fabulosa de totes les opcions anteriors. ~ A cavall d’aquestes i d’altres preguntes, el llibre que ara sosté el lector aborda una qüestió que, en realitat, ni la ciència ni tampoc cap altra forma alternativa de coneixement mai no han pogut respondre de manera satisfactòria. I és que, juntament amb l’amor, el somni és de ben segur una de les vivències quotidianes més inexplicables per a la gran majoria de les persones. A pesar d’haver patit no pocs intents de racionalització durant el transcurs de la Història, l’explicació de l’experiència onírica sovint ha quedat relegada a la ploma o al verb imprecís de romàntics i esotèrics, com a únics intèrprets possibles de la seva significació. Tal vegada sigui així perquè la rotunditat en les afirmacions queda desacreditada de seguida, davant d’un objecte d’estudi tan voluble com són els miratges i els anhels que ens assetgen i ens turmenten, als humans; que ens mouen, ens inspiren i ens fan aixecar el vol. ~ Amb aquest recull, la primera publicació d’aquest gènere que afronta en solitari, en Sergi Monteagudo s’apropa a l’assumpte des dels seus vessants psicològic i filosòfic, però també des del misticisme i la fantasia, a través de vint relats escrits al llarg d’una dècada de dedicació (2005-2015). En aquesta expedició iniciàtica de recerca literària i personal, malgrat el positivisme científic que impregna molts fragments de la seva narrativa, l’autor ni tan sols no gosa aventurar un intent de definició que sigui capaç de fermar el concepte del somni i domesticar-lo, però sí que s’atreveix a explorar-ne el valor. I per tal de fer-ho d’una manera ordenada i més maniobrable, adopta una aproximació de tipus taxonomista, que distribueix les diverses històries producte de la seva imaginació segons els múltiples significats i accepcions que conté el mot situat al centre d’estudi. ~ Així, enquadrades dins la primera part d’aquesta antologia, el lector trobarà agrupades totes les narracions que parlen del somni com un desig de realització personal, com a precursor teòric i catalitzador de l’acció humana. De manera molt especial, i al voltant del drama de la immigració, tant els personatges d’“El somni europeu” com els de “Viatge al país de la democràcia” s’embarcaran en sengles odissees lluny de les respectives pàtries a l’Àfrica, i fantasiejaran amb una vida millor, que no sempre serà tal com l’havien imaginada. En “Per l’amor a l’art” i “Al·legoria de la cel·la”, en canvi, els protagonistes es veuran davant del dilema d’abandonar el confort d’unes limitacions autoimposades, per tal d’assolir l’objecte físic o intangible de les seves ambicions. Menció a part mereix “La importància de dir-se George Smith”, relat lleuger i impregnat d’una fina ironia, que ens suggerirà el fet que situacions ideals i mai no pensades també podrien arribar-nos des de la passivitat i la inacció. ~ La segona part comprèn el gruix de la recopilació, i se centra en la categoria inabastable i etèria dels somnis cosmològics, entesos com l’única via possible de coneixement, per bé que minsa i fugissera, sobre els temes que des de sempre han escapat als nostres límits cognoscitius i a la nostra capacitat de comprensió com a espècie. “El secret entre la Miyako i el cosmos”, una història amb deixos autobiogràfics i ambientació deliciosament oriental, abandera aquesta secció, aixecant un pont de pols d’estrelles entre dos mons dispars: el misticisme i la ciència, i dues dimensions antagòniques: l’univers d’allò que és i l’univers d’allò que no és. “Denèbola”, “Bätsfjord”, “Selfie” i “Un fil de llum”, per la seva banda, rastregen el deixant fonedís de la narració anterior per a prosseguir amb la hipòtesi que l’experiència humana no ve limitada per les fronteres de la naixença ni la mort, sinó que se circumscriu a un esquema existencial infinitament més ampli. ~ Ja en un altre ordre d’interessos, i sobretot en un estil diferent, “El lliure albir” i “La paradoxa d’Èdip” tanquen el capítol especulant sobre el problema del destí, mitjançant un parell de diàlegs filosòfics passats pel tub de l’alcohol. ~ Els somnis, com tots ho sabem prou bé, també guarden un revers tenebrós. I d’aquest aspecte s’ocupa la tercera part del llibre, dedicada als malsons. Tant de “La planta”, una fantasia onírica anguniosa i asfixiant, com de “La profecia” i “La platja més bonica del món” es dedueix una preocupació mediambiental crítica amb l’acció dels homes i les conseqüències perverses del progrés. En una línia diferent, “La fortuna” i “La sentència” versen al voltant de la fragilitat dels somnis, i de com aquests poden tornar-se en contra nostra i esdevenir horror fàcilment. ~ Com no podia escaure-hi millor, el recull conclou amb una mirada envers el futur. La quarta part s’entrega als somnis virtuals, o el que s’entén per aquella parcel·la de les aspiracions humanes que només l’avenç de la informàtica i la tecnologia faran possible, si no ho han fet o ho estan fent ja ara mateix. Amb “Quan jo era jove” i “L’oracle modern” en Sergi Monteagudo deixa palès el seu interès pel transhumanisme, un corrent filosòfic naixent que propugna la hibridació necessària entre l’home i la màquina, i també la seva voluntat de contribuir a actualitzar el panorama de la ciència-ficció feta al nostre país. Al relat “¿Quant valen els teus somnis?”, narració minuciosa al voltant d’una investigació científica pionera (i concebuda com a episodi previ a la seva novel·la “Digitàlia”), l’autor li concedeix l’honor de tancar tot el manyoc de relats, compartint títol amb tot el recull. ~ Gairebé amb tota seguretat, una vegada acabada la lectura d’aquest llibre, el lector continuarà sense saber de què estan fets els somnis. Tampoc no haurà après, per descomptat, quin és el seu propòsit exacte. Però sí que podrà intuir quin és el seu valor... com a mínim per a un escriptor. ~ I és que el somni de l’escriptor és la possibilitat mateixa d’escriure: viure les múltiples vides que encara no ha viscut, o que podria haver viscut i mai no viurà; encarnar els seus propis personatges i acompanyar-los en les seves vicissituds, sucumbint sota el pes de les seves decepcions i gaudint dels seus triomfs i heroïcitats; transitar pels mons inconeguts que, si no hagués creat ell mateix amb les seves pròpies paraules i recursos expressius, mai, sota cap circumstància, no hauria pogut visitar. ~ David Castejón i Ferrer, escriptor i fundador de la Lliga de Microrelataires Catalans ~ Març de 2016.
