Xavier Diez (Barcelona, 1965), és professor, escriptor i historiador. Doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica i estudis de dret. Ha publicat diversos títols d’història sobre cultura i pensament llibertari, i sobre la Transició. És col·laborador i columnista dels diaris “El Punt-Avui”, “Diari de Girona”, “Vilaweb”, “El Periódico” i ha publicat assaig a les revistes “Afers”, “El Contemporani”, “Idees. Revista de Temes Contemporanis”, “Spagna Contemporanea”, “ContaGi”, “Orto”, “Barret Picat”, “Revista de Girona”, “Setmanari La Directa”, “Celobert”, “Germinal”, “Libertaria”, ”Eines de l’Esquerra Nacional”, “Polémica” i altres, amb articles traduïts al francès i l’italià. Entre 2001-2002 i 2004-2005 va codirigir el programa radiofònic “La Memòria Silenciada”. Literàriament ha publicat tres volums de poesia i ha participat en diversos reculls col·lectius. Ha col·laborat també en les revistes “Literària”, “Le Manoir des Poètes”, “La Lluna en un Cove”, el suplement literari “Accents” i també fa de crític a la secció cultural del “Setmanari La Directa”. També ha publicat dos volums de narrativa; “Geníssers” (2006) i “Banderes dels nostres tiets” (2012). Va ser cofundador del col·lectiu “Argumenta”, que edità una dotzena de títols sobre temes socials i culturals als Paísos Catalans. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana i del Grup d’Estudis d’Història i Cultura del Republicanisme. Des de 2006 manté el bloc “La bitàcola de Xavier Diez”, amb prop de mil entrades publicades i més de mig milió de visites. En l’actualitat forma part del consell de redacció de la revista “Docència” i de la col·lecció “La República de les Idees”. És professor associat d’Història Contemporània a la Universitat Ramon Llull i ha impartit diverses conferències sobre aspectes històrics, socials i educatius als Països Catalans, Espanya, Argentina, Anglaterra, França i Itàlia. Encara que voluntàriament és una veu independent i amb criteris propis dins de la literatura i el pensament, no és difícil percebre influències de Henry David Thoreau, Joseph Conrad o Joan Margarit en els seus escrits. Aspectes de crítica social, dissentiment davant del conformisme de què sovint ve impregnada la literatura actual, la relativització de l’èxit o l’enaltiment del fracàs, amb personatges incòmodes davant l’ordre, actuen com a constants literàries. Com a opinador es destaca per esdevenir un dels dissidents actius respecte als corrents dominants de neoliberalisme econòmic i nihilisme ètic que dominen l’actual panorama polític i social. Com a historiador, un dels temes que més ha desenvolupat és la reivindicació de la memòria històrica, especialment sobre allò que queda ocult rere la història oficial. És per això que hi ha dedicat esforços a reconstruir la cultura alternativa, vinculada als cercles intel·lectuals llibertaris durant el primer terç del segle XX, o a deixar en evidència la marginació de determinats àmbits i sectors polítics, socials i culturals durant i després del procés de la Transició espanyola. En l'editorial El Toll publica el llibre "Espai de dissidència. Apunts d'una bitàcola 2006-2012".
