“Baixa roja l’aigua del Comahuari”, de Pere Grau. -- «¿¡Beròvia...!?» Ja han passat més de vint anys des dels esdeveniments que intentaré descriure en aquestes pàgines, però encara recordo, com si fos avui, com em va enrabiar la decisió del meu diari: ¡enviar-me de cor-responsal a aquell país sud-americà perdut entre jungles i serralades! Quan el redactor en cap d’“El Matí”, en Joan Farreres, m’ho va comunicar, vaig fer segurament cara de pomes agres. «¿Beròvia...? -vaig repetir-. ¿Quin mal us he fet? ¡Em pensava que més o menys la meva feina us satisfeia...!» Per aquelles dates ja feia tres anys que el nou i flamant diari barceloní m’havia enviat de corresponsal a Alemanya, on havia establert relacions ben fructíferes per al meu treball, i on havia acabat trobant-me com peix en l’aigua. Que ara volguessin enviar-me a aquell racó de món... ¡era com una deportació a Sibèria! En Farreres, un xicot prim i escardalenc, amb un temperament com l’Etna quan es desperta, em va cridar a l’ordre: «No em diràs que vols estar-te tota la vida al mateix lloc...» - «És clar que no, però...» -- Editorial El Toll. ISBN: 979-13-990525-6-5. DL: AB 418-2026. Primera edició: Juny de 2026.
