Eva Boix i Vilaplana (Sabadell, 1970). «Fa anys que escriure i fer fotografies s’ha convertit en la meva manera d’expressar sentiments i emocions, que molts cops només sé transmetre d’aquesta forma. L’escriptura i la fotografia representen el meu món particular. Aquestes formes d’expressió artística em permeten veure la vida des d’una altra perspectiva, més amable; és allà on em sento més lliure. I compartir-ho es converteix en la manera perfecta per a alliberar tot això que porto dintre. Crec en els actes d’amor, i, per a mi, mostrar el que som, el que sentim, el que portem dintre, n’és un signe, preciós i senzill. Mirar cap a dins és una manera de créixer cap a fora. Mostrar el que sóc crec que permet que l’altre faci el mateix, sense recel, per a trencar les barreres que molts cops no entenc ni per què aixequem. Tothom podem fer això, mostrar el que som i el que sentim. L’art es transforma en la nostra veritat més personal i honesta.»
